Església Santa Maria de Folgueroles
Església Santa Maria de Folgueroles
Església Santa Maria de Folgueroles
Església Santa Maria de Folgueroles

Es troba al centre del poble de Folgueroles. Es troba documentada des de l'any 967. Entre els segles XIII i XV, va exercir el control sobre aquesta parròquia, la canònica de St,Llorenç del Munt, com a resultat de la seva influència aquesta església tenia com a patró a St. Llorenç.

Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb una sola nau i un sol absis al qual li manquen dues absidioles. Tot i les reformes que ha sofert, l'exterior ens permet visualitzar l'absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes, en sèries de dos arcs cecs i lesena .Presenta tres finestres de doble esqueixada. La nau és coberta amb volta de canó. Al segle XII s'afegí un atri a la façana per tal d'aixoplugar la porta. Al segle XVII es realitzaren diverses transformacions al pati de l'església. Concretament al 1607 s'hi va construir una capella dedicada al Roser, i més tard s'hi afegí la de St. Isidre i St. Joan Evangelista. Al segle XVIII es traslladà la porta romànica de la façana de migjorn a la de ponent. La portalada romànica fou restituïda acabada la Guerra Civil (1936-1939). Les obres van anar a càrrec de Camil Pallàs, que la col·locà en un cos sortint del mur, cobert a dues vessants. Està formada per un arc amb quatre arquivoltes i quatre capitells. Les arquivoltes estan decorades amb temes vegetals, florals i soguejat, mentre que els capitells alternen la vegetació amb la figurció animal. Les arquivoltes són cisellades amb motius vegetals i descansen sobre impostes decorades amb fulles d'acant molt estilitzades. Els quatre capitells, en forma de tronc cònic, tenen la disposició invertida respecte de l'original. En els dos interiors (abans exteriors) hi ha una decoració vegetal amb fulles d'acant i els exteriors són figurats, al de la part dreta hi ha una àguila amb les ales esteses i a l'altre una sirena que s'agafa les dues cues amb les mans. A nivell iconogràfic, l'àguila és el símbol de Sant Joan evangelista, representa l'esperit del bé, i la sirena peix, d'origen mesopotàmic, representa el peix que devora l'home; té un caràcter negatiu com a símbol de la temptació i del pecat.

Al segle XIII s'amplià l'església per la part de ponen amb un atri obert a les tres bandes. Les modificacions que acavarien donant una fesonomia barroca a l'edifici es van iniciar a principis del segle XVII (1607).
A finals del segle XVII s'arrenjà la teulada, que estava molt malmesa, es modificà la part dels peus de l'església aixecant la volta de l'atri i unint-lo a la nau. Aleshores s'aprofità la reforma per traslladar la portalada i a cada costat, dins arcosolis d'arc apuntat, s'ubicaren els dos sarcòfags gòtics avui deaparaguts. El 1730 es va recontruie la sagristia, que havia estat incendiada per les tropes franceses al segle XVII.

El volum extern de l'edifici és el resultat de la reforma de finals del segle XVIII, que van construir un pis sobre la volta de l'església per donar una solucó definitiva al problema de les humitats.
Als murs laterals i a la façana es veu clarament la factura de l'edifici barroc format per carreus regulars, de grans dimensions, ben treballats i de pedra de Folgueroles, que s'instal·là damunt del temple romènic i ca permetre la creació d'un ampli sostre mort que durant anys fou la seu de l'escola i de l'ajuntament.

La composició de la façana principal es reparteix verticalment en tres cossos: el central està coronat pel campanar d'espadanya - datat sobre la pedra el 1796 - i s'uneix als latrals a trevés d'unes formes sinuoses coronades per esferes.Al 1880 es van fer les reformes als altars dedicats a Sant Jian Evangelista i a Sant Miquel. Amb aquestes reformes també es va construir un mur que tancava el recinte del cementiri. A finals del segle XIX l'església comptava amb un campanar amb rellotge públic i una campana procendent de Casserres.

Esglesia [1901] Sarcòfag Gòtic [1909] Tomba Bisbe Morgades [1909] Esglèsia i Padró [1979] Esglèsia [1919] Plaça en la inauguracuió padrò de Mn. Cinto [1908] Façana Esglèsia amb sarcòfags [1900] Façana Esglèsia i padrò [1909] La plaça abans de la guerra El Pedró i l'església, després de la guerra [1936 - 1939] [2013] [2013] [2013]