A pocs metres de la Torre de Morgadès hi ha la font del Desmai,avui propietat del Patronat d'Estudis Ausonencs. Fou mossèn Cinto Verdaguer qui l'anomenà font del Desmai per la presència d'un exemplar d'aquest arbre, que el poeta vinculà a la poesia.

Era un lloc especial per a Verdaguer: més enllà del valor simbòlic, va presidir tota la seva infantesa, quan anava a ajudar el seu pare en les feines de pagès als camps de Palou pròxims a la font, i bona part de la seva joventut, mentre vivia a can Tona. Era un lloc habitual de les seves escapades per pensar, llegir i fer poesia. Verdaguer va identificar aquest lloc i el seu paisatge amb l'essènvia del seu amor per la terra nadiua, la història, la llengua i les tradicions.

Val a dir que a mitjan segle passat era un lloc idíl·lic amb una natura exuberant, tal com es pot veure en l'oli de Marian de Picó de 1870 (Museu Episcopal de Vic) i, per tant, no és d'estranyar que satisfés el sentiment romàntic de Verdaguer.

Aquest lloc fou l'escenari de les reunions que feien Verdaguer i els seus amics de l'Esbart de Vic, conegudes com les esbartades, per parlar i discutir sobre poesia,amb la qual cosa contribuïren en gran mesura a la renovació literaria de la Renaixença. Aquest període constituirà la represa de la consciència de la identitat Catalana que, reforçada pel Romanticisme, serà clau en l'esclat de la rehabilitació global en els àmbits econòmics, històrics, jurídic, lingüístic, literari i polític.

Actualment, a la font del Desmai hi ha un monòlit que commemora el naixament de l'Esbart de Vic (1867), impulsat pel Círcol Literari. El Patronat d'Estudis Osonencs n'és el propietari i l'ajuntament de Folgueroles es fa càrrec del lloc.

Ambdues entitats intenten de protegir-lo i millorar-lo, malgrat que l'exuberant vegetació que havia presidit les esbartades ha reculat i ha deixat pas a amplis camps de conreu, que han suprimit marges i han canviat la fesomia de la font.