Aquest espai entre l'església i la rectoria, anomenat Racó de mossèn Cinto, va ser dedicar al poeta en ocasió de les grans festes que es varen celebrar a Folgueroles l'any 1945, centenari del seu naixement, i l'any 1952, cinquantenari de la seva mort.
Hi admiren el relleu del sembrador, obra de l'escultor Manolo Hugué, que representa el poeta escampant els seus versos com el sembrador que escampa la llavor damunt els camps. Així ho havia escrit el poeta:

Un dia del meu pare en la vessana
a solc i a eixam sembrava el sègol d'or;
després, seguint la Musa Catalana,
també sembrí, però sembrí en lo cor.

La part central ens presenta el sembrador vestit de pagès amb barretina i esclops i un farcell sota un braç robust, que sobresurt amb força de la resta de la peça. Amb la mà dreta escampa la llavor rodona com un diner. Les parts laterals només estan esbossafes, hi dibuixà un cistell, una roca, unes mates i els solcs de la terra, que en l'original varen quedar sense modelar.

Si comparem el guix del "Sembrador" de Folgueroles amb l'obra homònima que es conserva a la col·lecció del museu Manolo de Caldes de Montbui, observem el mateix gest del sembrador però la figura masculina del museu és d'inspiració més clàssica i presenta un cos musculós amb l'esquena nua. Damunt un fons de relleu suau convergeixen els solcs de la terra i les llavors escampades a l'aire. Als peus del sembrador hi ha una gallina que picoteja les llavors que cauen. Ambdues obres estan datades del 1945.
El relleu s'inaugurà el 3 de juny de 1945 i l'escultor morí el 17 de novembre del mateix any, sense ni tan sols haver signat "El sembrador" de Folgueroles

En el petit brollador hi llegim uns versos sobre Fontalba, la font de la vall de Núria, que el poeta veu rajar del cor de la Pàtria.
Des del racó de mossén Cinto podem imaginar com era la plaça en el seu temps: sense el monument, tancada pel cantó de migdia, ocupada per l'antic cementiri fins gairebé a la meitat, i al fons, a la dreta, can Pep de Torrents, casa seva.