Localització: 41.947807,2.296499 · Alt.

El turó de Puigseslloses no és al centre de la Plana de Vic, però des del seu cim fa l’efecte que en sigui l’eix. De molt antic, de mil·lennis enllà, devia ser tingut com un lloc privilegiat pels pobladors dispersos de la contrada. Van edificar-hi un dolmen, és a dir un sepulcre fet de grans lloses verticals plantades a terra i cobertes, formant galeria, per unes altres de planes. Això va donar nom al puig.

El prestigi religiós del turó potser va travessar els segles i fins devia prevenir als osonencs ja cristians. Això explicaria que Arnau de Folcs, un home que va fer testament el dia 26 de novembre de 1403, disposés que allí dalt es repartís dels seus béns, i per l’amor de Déu, un pa de blat a cada pobre que hi anés el dia de la Mare de Déu de Març després de la seva mort. Encara no hi havia cap capella.
El dia 30 de desembre de 1476 el vicari general del bisbe Guillem Ramon de Moncada, corresponent al desig d’uns quants fidels, autoritza que hi sigui edificada una ermita dedicada a sant Jordi. Els amos de Puigseslloses, la masia veïna que havia pres nom del turó, el cedeix íntegrament per a aquest fi. El rector de Folgueroles s’hi avé i Andreu Noguerol, un beneficiat de la seu vigatana especialment devot del sant, en fa de procurador. Uns quants homes de la rodalia es comprometen amb jurament a col·laborar-hi. Sembla que al cap de dos anys era enllestida i s’hi feia culte. Com tots els edificis antics, deu haver estat reparada i renovada més d’un cop al llarg dels segles. Sabem que el 1833 s’hi van fer obres importants.
El beat Francesc Coll, fundador de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, que, allunyat, per les circumstàncies polítiques, del seu convent de Girona, s’havia acollit al mas de Puigseslloses, va cantar-hi missa l’any 1839. També Jacint Verdaguer, que, fill de Folgueroles, havia tingut sempre l’ermita de Sant Jordi a l’horitzó de les seves caminades per la Plana i dels seus somnis de poeta, va dir-hi missa nova el dia 2 d’octubre de 1870.
La capella de Sant Jordi de Puigseslloses, singular per tants motius històrics, ho és encara per l’escassetat d’esglésies dedicades al Patró de Catalunya. La raó és senzilla: quan va divulgar-se per la nostra terra la devoció al gloriós cavaller, les esglésies que han arribat fins a nosaltres ja eren quasi totes aixecades i tenien assignat titular.