Torrent de Folgueroles

El torrent de Folgueroles, també anomenat torrent Raigat, Rigato Ricart, i, molts segles enrere (al segle XIV),conegut com torrentTanyadell, té la seva capçalera sota el coll de Portell, a una alçària de 770 m, al terme de Sant Julià de Vilatorta. Portell és un dels colls naturals de la cinglera de Sant Llorenç (o Serra del Vent), una cinglera de conglomerat vermell que fa de límit natural entre les Guilleries i la Plana de Vic. Recull una conca d'unes 550 ha limitada pel puig de l'Oriol, puig Déu, serrat del Pi i Puigtinyós.

El cabal del torrent de Folgueroles és més aviat minso i irregular, una característica pròpia dels cursos fluvials de la conca mediterrània. Aquest cabal està força influït pel règim estacional i té poca capacitat erosiva. El seu recorregut va en sentit de llevant a ponent i té fins a desenbocar al riu Gurri (440 m), una llargada de prop de 10 km. El pendent és variable entre el 14% de l'inici i l'1% a la desembocadura. Rep les aportacions de diverses escorrenties, torrenteres i altres petits torrents, uns afluents modestos que acaben de fornir les aigües del torrent de Folgueroles. Poc després de la seva capçalera, a la rompuda de Puigsec, rep una petita torrentera que baixa del Cau negre i abans d'arribar a can Garbells, se li ajunta un torrent que baixa del serrat del Pi per la baga d'en Camps; en aquest lloc el torrent entra al municipi de Folgueroles. Al pla dels camps de l'Arumí arriben les aigües recollides sota can Barretina i a la mina de les Bassetes, formant el torrent de les Costes. Just passat can Tramuntana, s'hi afegeix la Torrentera o torrent del Cementiri o de l'Albareda. A partir d'aquí rep el nom de torrent de Folgueroles, ja que aigües amunt rep el nom dels llocs per on passa. A l'alçada del nucli urbà, s'hi ajunta el torrent Lledoner provinent de cal Guarda, sota el pla de les Cabres. Poc abans de sortir del municipi, hi aboquen les aigües la torrentera del Godaiol i, un xic més aigües avall, la torrentera del Gelabert, petits cursos d'aigua que contornegen els camps que voltegen aquestes masies. Ja en plena plana, tot fent tortuosos meandres, rep algunes escorrenties dels camps de conteu que travessa per anar, finalment, a desenbocar añ riu Gurri, afluent del Ter, davant per davant del mas Picó i a prop de la masia del Pladelasala, el terme de Gurb.
El seu recorregut és farcit d'elements variats que conformen el patrimoni generat per la gestió i l'ús del torrent: masies, molins, conreus, hortes, séquies(regadores), basses, mines, safareigs, aljubs, pous, camins(GR i PR), fonts i rastells.