Església de Santa Maria de Folgueroles

L’Església de Santa Maria de Folgueroles es troba al centre del poble i està documentada des de l’any 967. Aquesta església ha estat un element central en la vida religiosa de Folgueroles al llarg dels segles, especialment sota la influència de la canònica de Sant Llorenç del Munt entre els segles XIII i XV, quan l’església tenia com a patró a Sant Llorenç.

Història i Evolució Arquitectònica

L’església presenta una planta rectangular amb una sola nau i un absis. Tot i les reformes que ha sofert, l’exterior permet visualitzar l’absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes, en sèries de dos arcs cecs i una lesena. Les tres finestres de doble esqueixada a l’absis són un testimoni de la seva antiga arquitectura, mentre que la nau està coberta amb una volta de canó.

Al segle XIII, l’església es va ampliar per la part de ponent amb un atri obert a les tres bandes. Les reformes barroques que van començar a principis del segle XVII van modificar substancialment l’edifici. Es va construir una capella dedicada al Roser, seguida per les de Sant Isidre i Sant Joan Evangelista. A finals del segle XVII, es va arranjar la teulada, que estava molt malmesa, i es va modificar la part dels peus de l’església, aixecant la volta de l’atri i unint-lo a la nau. Aquesta reforma va incloure també el trasllat de la portalada, i es van ubicar dos sarcòfags gòtics, avui desapareguts, dins arcosolis d’arc apuntat.

El 1730, es va reconstruir la sagristia, que havia estat incendiada per les tropes franceses durant el segle XVII. La configuració actual de l’edifici és resultat de la reforma de finals del segle XVIII, quan es va construir un pis sobre la volta de l’església per solucionar els problemes d’humitats.

Arquitectura Exterior i Detalls Barrocs

Els murs laterals i la façana principal mostren l’arquitectura barroca amb carreus regulars de grans dimensions, ben treballats i de pedra de Folgueroles. La façana està organitzada en tres cossos verticals, amb el campanar d’espadanya al centre, datat sobre la pedra el 1796, i unit als laterals per formes sinuoses coronades per esferes.

El 1880, es van dur a terme reformes als altars dedicats a Sant Joan Evangelista i Sant Miquel, i es va construir un mur que tancava el recinte del cementiri. A finals del segle XIX, l’església comptava amb un campanar amb rellotge públic i una campana procedent de Casserres.

Restauració de la Portalada Romànica

Després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), es va restituir la portalada romànica original. Les obres van ser realitzades per Camil Pallàs, qui va col·locar la portalada en un cos sortint del mur, cobert a dues vessants. La portalada està formada per un arc amb quatre arquivoltes i quatre capitells. Les arquivoltes estan decorades amb motius vegetals, florals i soguejats, mentre que els capitells alternen la decoració vegetal amb la figuració animal.

Els quatre capitells, en forma de tronc cònic, estan disposats de manera invertida respecte de l’original. En els dos capitells interiors, abans exteriors, hi ha una decoració amb fulles d’acant, mentre que els exteriors presenten una àguila amb les ales esteses en un costat, i una sirena que s’agafa les dues cues amb les mans a l’altre. Iconogràficament, l’àguila és el símbol de Sant Joan Evangelista i representa l’esperit del bé, mentre que la sirena peix, d’origen mesopotàmic, representa el peix que devora l’home, simbolitzant la temptació i el pecat.

Les Tres Campanes del Campanar

El campanar de l’església compta amb tres campanes, cadascuna amb la seva pròpia història:

1. La campana de senyals (la més petita): Fosa l’any 1776, té un diàmetre de 40 centímetres i pesa uns 37 kg sense comptar el jou. Està decorada amb una imatge de la Mare de Déu i un repujat d’estrelles que formen una creu.

2. La campana mitjana: Situada a l’ull dret de l’espadanya, aquesta campana té un diàmetre de 89 centímetres i pesa aproximadament 408 kg. Fou fosa per Antoni Raurell de Vic l’any 1822, tal com indica l’epígraf “FECIT ANTONIO RAURELL * DE * VICH * 1822” gravat a la cintura de la campana. Està dedicada a Maria, Josepa i Bàrbara, i presenta una decoració molt detallada amb imatges de la Mare de Déu de la Damunt, Sant Isidre i Santa Bàrbara, així com sis cares gravades a les anses de la corona.

3. La campana més gran: Situada a l’ull esquerra de l’espadanya, aquesta campana va ser fosa l’any 1957 per Salvador Monclús de València. Amb un diàmetre de 95 centímetres i una alçada de 2,25 metres, pesa 490 kg. Va ser batejada amb els noms de Montserrat, Carme i Teresa, i fou donada per la família Gelabert. L’any 2011, aquesta campana va ser restaurada, substituint el seu jou de ferro per un de fusta (elondo) amb contrapès de pedra blava de Folgueroles, millorant així la qualitat sonora i la durabilitat del so.