Folgueroles

El Poble de Folgueroles

Història i situació

El terme municipal de Folgueroles (10,99 km2, i 552m. d'alt. 2.205h [2009]) a la comarca d’Osona (Barcelona), es troba a l’extrem est de la plana de Vic, a l'inici de les Guilleries. Té el veïnatge dels termes de Tavèrnols (N), Gurb (NW), Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau (E), Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta (S), i Vic (W) a 5 km de distància, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.

Les primeres empremtes humanes daten del període calcolític o eneolític (2100 - 1500 aC.), també conegut com a edat de bronze inicial. Un notable testimoni de la seva presència es troba al turó de St. Jordi, on s’hi ubica el dolmen de Puigseslloses, enterrament en sepulcre megalític. No és en va que just al seu costat, l’any 1477 s’hi edifiqués la capella de St. Jordi, reformada i ampliada el 1833.

Mostrar més text.....

El terme municipal de Folgueroles (10,99 km2, i 552m. d'alt. 2.205h [2009]) a la comarca d’Osona (Barcelona), es troba a l’extrem est de la plana de Vic, a l'inici de les Guilleries. Té el veïnatge dels termes de Tavèrnols (N), Gurb (NW), Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau (E), Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta (S), i Vic (W) a 5 km de distància, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.

Les primeres empremtes humanes daten del període calcolític o eneolític (2100 - 1500 aC.), també conegut com a edat de bronze inicial. Un notable testimoni de la seva presència es troba al turó de St. Jordi, on s’hi ubica el dolmen de Puigseslloses, enterrament en sepulcre megalític. No és en va que just al seu costat, l’any 1477 s’hi edifiqués la capella de St. Jordi, reformada i ampliada el 1833.

Del període protohistòric, s’han excavat les restes del poblat fortificat del Casol de Puigcastellet, construïda i habitada pels ausetans (poble ibèric) durant el segle III aC., situat en els primers turons que marquen el límit entre la Plana i les Guilleries (sobre el Mas d’en Coll). La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d’amplada construïda en pedra seca. A la part massissa s’hi adossa una torre quadrangular, en talús.

El terme fou repoblat durant l’alta edat mitjana a l’entorn de l’església de Sta. Maria (documentada ja des del 967). El segle XV es constituí en una petita batllia i quadra autònoma. El nucli del poble es va formar a partir de la fi del segle XVI dins de la segrera. Durant el segle XVIII es van crear els barris de la Ricardera i el carrer de la Font.

Fill il·lustre de Folgueroles és Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902), poeta i avantguardista del catalanisme. La seva presència es respira arreu del poble i del seu entorn a través de làpides amb fragments de poesies, monuments com el pedró, la casa-museu, el jardí del poeta situat a la Damunt, i els monòlits que marquen la ruta verdagueriana.

L’activitat principal dels seus habitants sempre ha estat relacionada amb les tasques agrícoles. Durant l’edat moderna i fins el segle XIX, aquesta estava complementada per indústria tèxtil, rural i domèstica (putting-out). També destaca, per la seva importància i difusió, l’ofici de picapedrer sorgit arran de les abundants pedreres de gres tou, material molt apreciat en la construcció per la seva docilitat i emprat en bona part dels edificis i escultures de la comarca.

Folgueroles es deriva de la paraula "Falguera", i es creu que el seu nom fa referència a una zona de boscos de falgueres que hi havia en aquesta zona. Malgrat que el nom oficial del poble manté el radical antiga del nom (Folg-), en la pronúncia local és més habitual sentir dir "fugaróles" (oït a Vic, Casac.1920), una pronúncia que també es troba en "Fogars".

S'han documentat diverses versions antigues del nom del poble, com "Felgeirolas" (898 i 908), "Felcarioles" (899), "Feleceroles" (915), "Felgaroles" (930), "Felgarolis" (1067), "Folguerolis,-roles" (S.XII), "Ste.Marie de Folgeroles", "Falgeroles" (principis S.XIII), "Folguiroles" (1330) i "Folgaroles" (1359).

GEOGRAFIA I HISTÒRIA NATURAL:

El petit poble de Folgueroles es troba en una raconada de la Plana, a prop de Vic, però allunyat del soroll del món urbà. El paisatge del poble és variat i ric en detalls.

Pel cantó de ponent, el terreny és suau i esquitxat de masies, com ara Pou de Vida, el Prat, el Raurell, Puigsec, Palou, Puigseslloses, Focs, el Pou, el Godayol i la Sala. També hi ha camps de conreu de secà, interromputs per alguns petits turons de marges griso-blaboses de l’eocè mitjà, com el de Puigseslloses o St. Jordi (531m) i el turó de les Mentides (525m).

Pel cantó de llevant, en canvi, el relleu és abrupte, amb barrancs i fondalades per on hi discorren torrents com els de Folgueroles, Lledoner, de Pi i les Vall. El terreny està cobert de vegetació i la presència humana és pràcticament inexistent en aquesta zona. Només les artigues abandonades tenen alguna presència humana, ja que la flora natural ha estat substituïda per pins pinyers o pinastres. Aquesta zona està plena de vegetació, amb un sotabosc de boixos, arboç, ginestars i brucs, i a la vora dels torrents s’hi pot veure algun trèmol, vern i tortellatge.

Les latituds mitjanes estan dominades per un bosc d’alzina muntanyenca, esquitxat de rouredes, avellanoses, tremolades i vernedes. El bosc està format principalment per roures martinencs i roures de fulla gran.

La zona té un clima submediterrani continental amb una oscil·lació tèrmica mitjana de 14º C. A l'estiu, la temperatura mitjana és de 21-22ºC, mentre que a l'hivern és de 3ºC. Les temperatures màximes són elevades, arribant a superar els 30-35ºC, i les temperatures mínimes són baixes, amb una mitjana de -10ºC als mesos de gener i febrer.

Quant a la pluviositat, la zona té un règim típic de país mediterrani, amb una mitjana anual de 650 a 700 mm de pluja, que es reparteixen de manera irregular al llarg de l'any. Els mesos més plujosos són la primavera (maig i juny) i la tardor (setembre i octubre), mentre que els mesos més secs són l'hivern (gener i febrer) i l'estiu (juliol i agost). No obstant, els estius són més plujosos que a la costa.

Com ho exemplifiquen algunes dites populars, la pluja la porten els vents de llevant, mentre que els vents de ponent són secs. ("quan les boires de ponent van a llevant hi van rient i se'n tornen plorant").

LLOCS D'INTERÉS