El gorg de Llitons

Like: 162 r�$��)�

Situat al torrent de les Valls, que està format per l’aiguabarreig de les aigües que baixen de Collsameda, Sant Llorenç del Munt i el sot Fosc, prop del gorg. Es tracta d’un canó estret d’uns 20 metres de longitud i uns 5 metres d’alçada, encaixonat dins dels conglomerats i gresos vermells de les Guilleries que formen el torrent. La part inicial del gorg està situada sota del pont de la Bruixa i està formada per dues petites bassetes ovalades de recorregut sinuós. Un cop fora del pont, el gorg descendeix ràpidament creant el canó allargat que el caracteritza. En el seu tram final, el recorregut del gorg presenta més amplada, acabant en una espècie de balma oberta al torrent. Es pot visitar el gorg mitjançant un sender que discorre pel seu costat de tramuntana i s’inicia al costat del pont de la Bruixa. El gorg està força amagat per l’abundant vegetació que caracteritza la zona, en un lloc ombrívol i humit.

Verdaguer conta que els Nitons “negres i banyuts” surten del gorg en dies de temporal i ataquen els vianants. Per bé que els folguerolencs coneguem el lloc com gorg de Llitons, no hi ha dubte que el gorg dels Nitons de la prosa verdagueriana correspon amb tota exactitud al mateix indret. Podeu contemplar encara “les roques de foc”, les bardisses, la fondària, l’estretor del salt d’aigua, encara avui, com les veié Verdaguer en la infantesa i com les descrigué en la joventut.

“Quan fórem dalt de la collada, acabava d’empassar-se’n (lo sol) entre núvols; i de la tempesta llunyana, davallant dels Pirineus, feia atansar més fosc i paorós lo vespre... Al sentir sos trons i brogit terribles, un d’ells ( dels llenyataires): - Afanyem-nos! – exclamà – Déu nos guard que la tempesta ens assolís en aqueixes fondalades del gorg dels Nitons. Una nit que jo m’ensopegava de passar-hi, sortiren aqueixos, tot negres i banyuts, i, pegant a fugir jo, em seguiren fins al mas del Collet amb bels tremolosos i feréstecs. Correm, da-li, correm! Lo pare, Déu lo perdó, també s’hi havia trobat una vegada...”

L’altra versió diu:

“Passades les primeres serres, trobem un gorg, anomenat dels Nitons, que fa feresa d’aguaitar des del camí, entra els arços i romegueres que l’amaguen. Lo torrent hi salta des de nostres peus entre dues espadades roques de foc que el reben encaixonant i se n’engolen cap a la fondària, que no és més que la d’un pou, i en la fosca s’hi veuen bellugar les escumes i la sorra. Jo no havia sentit a parlar del gorg dels Nitons, però bé massa que me’n parlà abans de gaire un vell llenyataire. Al sentir son so aspre que hi puja perdurablement – eixorda i fa tremolar el més fort -, exclamà un dels llenyataires....”


Comparteix:


Si tens una foto d'aquests llocs que t'encanta compartir, o bé una foto antiga que vulguis que coneguem, o fins i tot una història que expliqui alguna anècdota interessant, no dubtis a enviar-nos-ho a info@folgueroles.com. Estarem encantats de compartir-ho amb la resta de la comunitat i fer que la nostra web sigui una plataforma participativa.
Esperem rebre les teves aportacions!