La Torre de Morgadès és un dels conjunts rurals més singulars de Folgueroles i una de les poques construccions del terme que conserva una torre de defensa medieval.

Està situada al veral de baix, als anomenats camps de la Torre, prop de l’antic camí ral de Vic a Folgueroles.

El conjunt està format per una antiga masia, actualment en un estat de conservació força precari, diverses dependències auxiliars i una imponent torre de defensa que ha estat restaurada.

La masia

La masia presenta una planta rectangular formada per diversos cossos construïts i ampliats al llarg del temps.

La coberta és de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant.

L’edifici està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són majoritàriament rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra, amb llindes planes i, en diverses finestres, ampits motllurats.

Algunes obertures van ser reformades posteriorment amb maons.

A la façana principal destaca especialment el portal d’entrada, damunt del qual es conserva un escut molt erosionat on encara es poden distingir les figures de dos lleons.

El conjunt queda parcialment tancat per una paret de pedra que forma l’antic barri o lliça de la masia, al qual s’accedeix mitjançant un gran portal rectangular amb porta de fusta.

La torre de defensa

L’element més destacat del conjunt és la torre defensiva, adossada a l’extrem nord-est de la masia.

És una torre de planta quadrada, distribuïda en planta baixa i tres pisos, construïda principalment amb pedra i amb grans carreus ben treballats reforçant les cantonades.

La torre es data aproximadament al segle XV, tot i que el conjunt presenta reformes i transformacions efectuades durant els segles posteriors.

Actualment està coberta amb una teulada de quatre vessants.

A les façanes hi ha diverses finestres rectangulars emmarcades amb pedra, algunes amb petits espiells situats a la part inferior.

El pis superior presenta tres obertures d’arc de mig punt a cadascun dels seus costats, construïdes amb maons i amb un ampit corregut de pedra.

Existeix la hipòtesi que aquesta part superior hagués tingut originàriament merlets defensius, posteriorment tapiats quan la torre fou coberta amb teulada.

Un mas medieval: Prat Mitjà

La història documentada del lloc és anterior a l’aspecte actual dels edificis.

En el fogatge eclesiàstic de 1360, el mas apareix documentat amb el nom de:

«Prat Mitjà»

Durant la greu crisi demogràfica i les epidèmies de pesta del final del segle XIV, moltes explotacions agrícoles del territori van quedar despoblades.

L’any 1413 consta que el mas estava abandonat.

A finals del segle XV torna a aparèixer en la documentació. En el fogatge de 1497 hi figura com:

«En Prat»

dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de Vic.

En el fogatge de 1553 s’hi documenta Salvador Fortuny, de qui s’indica que residia al Mas Prats.

De Prat Mitjà a Torre de Morgadès

El nom de la propietat va anar canviant al llarg dels segles.

A més de Prat Mitjà, el conjunt ha estat relacionat amb els noms de mas Junyer i, durant el segle XVII, Torre de n’Alberc.

Segons una altra font històrica, l’any 1691 la propietat fou adquirida per Francesc Saleta-Morgadès i de Comalada, cavaller de Vic. Durant el segle XIX, la família Saleta-Morgadès quedà vinculada a la família Picó mitjançant el matrimoni de Teresa de Saleta-Morgadès i de Gomar amb Josep Antoni de Picó i Bru.

D’aquesta vinculació familiar acabaria consolidant-se el nom amb què coneixem actualment l’edifici: Torre de Morgadès.

El sarcòfag de Pere Prat

Una altra pista sobre els antics propietaris del mas es trobava a l’església de Santa Maria de Folgueroles.

A la façana de l’església hi havia dos antics sarcòfags gòtics, desapareguts durant la Guerra Civil. Un d’ells estava relacionat amb Prat Mitjà, l’actual Torre de Morgadès.

Aquest sarcòfag estava dedicat al sacerdot Pere Prat, mort el 23 de febrer de 1301, considerat un antecedent familiar dels propietaris del mas.

La presència d’aquest sepulcre reforça l’antiguitat del llinatge relacionat amb la finca, anterior fins i tot a la primera documentació coneguda del mas al segle XIV.

La família Picó i Jacint Verdaguer

A mitjan segle XIX, la propietat estava en mans de la família Picó.

Aquesta família tingué una relació especialment interessant amb Jacint Verdaguer.

Els Picó també eren propietaris del mas Torrents de Tavèrnoles, d’on procedia el pare del poeta, i van ser alguns dels primers protectors del jove Verdaguer.

Entre els anys 1863 i 1865, el mateix poeta va deixar diverses anotacions sobre la Torre de Morgadès i els seus orígens.

Segons aquestes notes, el nom Morgadès estaria relacionat amb un personatge procedent de les Guilleries, propietari d’una altra torre de característiques semblants situada a l’entrada de Vilanova de Sau.

La Font del Desmai i l’Esbart de Vic

A molt poca distància de la Torre de Morgadès es troba un dels espais més emblemàtics de la història cultural de Folgueroles: la Font del Desmai.

La font formava part de les propietats de la Torre de Morgadès i durant el segle XIX es convertí en un dels llocs predilectes del jove Jacint Verdaguer.

L’any 1851, Joaquim Salarich i Verdaguer, administrador de les finques de la família Picó, va fer arranjar la font.

A partir de 1864, Verdaguer i altres joves seminaristes de Vic hi celebraren trobades literàries, amb lectures de poesia i discussions sobre llengua i cultura catalana.

El 18 de juny de 1867, aquell grup adoptà el nom d’Esbart de Vic, i l’endemà s’hi celebrà la primera de les conegudes esbartades.

Aquestes trobades convertiren la Font del Desmai i l’entorn de la Torre de Morgadès en un dels escenaris vinculats a la Renaixença catalana i als primers anys de la trajectòria literària de Jacint Verdaguer.

Un monument protegit

La Torre de Morgadès és una construcció especialment singular dins del patrimoni de Folgueroles perquè conserva una de les poques torres de defensa medievals de la comarca integrades en una masia.

La torre ha estat restaurada i presenta un estat de conservació notablement millor que la resta del conjunt, mentre que diversos sectors de la masia continuen força degradats.

La Torre de Morgadès està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com a monument històric.

La seva importància no rau només en l’arquitectura defensiva: la llarga evolució des del medieval Prat Mitjà, la vinculació amb les famílies Morgadès i Picó i la proximitat de la Font del Desmai fan d’aquest indret un punt on conflueixen la història rural, el patrimoni medieval i la memòria de Jacint Verdaguer.