El Mas Arumí és una masia aïllada situada al conegut com a veral de dalt del terme de Folgueroles. El conjunt està format per l’edifici principal, diversos cossos auxiliars, un espai de barri tancat i una extensa zona enjardinada situada a migdia.

La seva història documentada es remunta, com a mínim, al segle XIV, fet que la converteix en un dels masos amb una trajectòria històrica més llarga del terme.

El conjunt arquitectònic

L’edifici principal és de planta rectangular i està format per dos grans cossos adossats disposats en forma d’L.

Té planta baixa i dos pisos, amb cobertes de teula àrab de tres i quatre vessants. Els ràfecs són de maó i estan sostinguts per una estructura de llates i bigues de fusta.

La construcció és principalment de pedra sense treballar de diferents mides, disposada de manera regular. El sector de ponent presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.

Els dos cossos principals disposen d’accessos diferenciats i presenten característiques arquitectòniques pròpies.

La llanterna i l’antic colomar

Un dels elements més singulars de Mas Arumí és la gran llanterna de planta quadrada que sobresurt al centre de les cobertes.

Està construïda amb maons, amb els paraments arrebossats, i coberta amb una teulada de quatre vessants.

A cadascun dels seus costats s’obren diverses finestres geminades d’arc escarser: cinc als costats de llevant i ponent i tres als de tramuntana i migdia. Les obertures presenten impostes motllurades i moltes han estat tapiades amb el pas del temps.

Aquesta torre havia estat utilitzada antigament com a colomar.

Façanes i accessos

El cos situat a tramuntana presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i llindes planes.

El portal principal compta amb un arc de descàrrega superior construït amb maons, mentre que les finestres presenten ampits motllurats.

Davant de la façana principal hi ha un barri enllosat de planta quadrada, delimitat per diversos edificis auxiliars i una tanca de pedra.

L’accés al recinte es realitza des de tramuntana a través d’un gran portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra. A la llinda hi consta gravada la data 1802, testimoni d’una de les reformes o ampliacions que experimentà el conjunt.

El sector de ponent disposa d’un altre accés format per una porta de ferro treballada entre dos pilars de pedra acabats amb coronament apuntat.

El cos de ponent

L’accés al pis principal d’aquest sector es fa mitjançant una escala exterior de dos trams, construïda amb pedra i maó.

L’escala comunica també amb una terrassa rectangular enrajolada i protegida per una barana de ferro.

A la planta baixa hi ha obertures rectangulars, mentre que el primer pis presenta finestrals d’arc rebaixat. El pis superior està ocupat per una gran galeria d’obertures rectangulars.

A l’extrem sud-oest destaca un finestral emmarcat amb carreus de pedra que dona accés a un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro treballada.

A la façana de migdia, les obertures estan construïdes principalment amb maons.

En aquest mateix sector hi ha adossat un cos rectangular de teulada d’un sol vessant, amb un gran portal d’arc rebaixat bastit amb maons, actualment utilitzat com a garatge.

Edificis auxiliars i bassa

Al nord-est de la masia, fora del barri tancat, es conserven diversos volums auxiliars relacionats amb l’activitat agrícola tradicional del mas.

Entre aquests destaquen dos coberts de pedra, amb teulades d’una sola vessant i pilars construïts amb maons.

A poca distància, també al nord-est, hi ha una bassa rectangular de pedra, amb l’interior revestit per facilitar-ne la impermeabilització.

Una masia documentada des del segle XIV

La referència documental més antiga coneguda de Mas Arumí és de l’any 1337.

En aquell moment, el mas treballava diverses terres que eren propietat del monestir de Sant Llorenç del Munt, una institució que durant l’edat mitjana posseïa nombrosos béns i drets a l’entorn de Folgueroles.

Pocs anys després, en el fogatge eclesiàstic de 1360, la casa apareix documentada amb el nom d’«Aromir».

La crisi demogràfica i econòmica del segle XIV, marcada especialment per les epidèmies de pesta, també afectà el mas. L’any 1413 consta que es trobava abandonat.

La recuperació del mas

A finals del segle XV, però, la propietat ja tornava a aparèixer en la documentació.

En el fogatge de 1497 hi consta amb el nom de:

«Lo mas Oromir»

i formava part de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de Vic.

Uns anys més tard, en el fogatge de 1553, hi apareix documentat un Antoni Aromir, resident a la parròquia i terme de Santa Maria de Folgueroles.

L’any 1563 també es té constància que Margarida Aromir va arrendar el mas.

Aquestes referències permeten seguir la continuïtat del nom de la casa i de la família associada al mas durant diversos segles.

Del segle XIX fins a l’actualitat

El conjunt va anar experimentant reformes i ampliacions al llarg dels segles.

Una de les intervencions queda testimoniada per la data 1802, gravada a la llinda del portal d’accés al barri.

L’any 1860, Mas Arumí apareix novament documentat al Nomenclàtor de la província de Barcelona, on és classificat com a:

«Alqueria (casa de labor)»

Aquesta denominació reflecteix clarament la funció agrícola que el conjunt va mantenir durant bona part de la seva història.

Avui, Mas Arumí conserva nombrosos elements que permeten llegir aquesta evolució: els diferents cossos de la masia, el barri, els coberts agrícoles, la bassa, la torre-colomar i les reformes efectuades al llarg dels segles.