Mas La Sala és un conjunt arquitectònic situat a l’extrem sud-est del nucli antic de Folgueroles, a la confluència del carrer de la Rambla i la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt està envoltat per un ampli espai de jardí i hortes que s’estén fins al torrent de Folgueroles, delimitat per un gran mur de pedra. Destaca per les dues portalades monumentals situades a llevant i ponent, especialment la principal, orientada al carrer de la Rambla, amb un arc rebaixat i un escut d’armes de la família.

Descripció Arquitectònica

El conjunt arquitectònic està format per la casa pairal, la masoveria i una pallissa, tots tres edificis adossats. La casa pairal té una estructura senyorial i de grans dimensions, amb planta rectangular, coberta de teula àrab a quatre vessants, i tres nivells: planta baixa, primer pis i segona planta. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars, balcons al primer pis i una galeria al segon pis amb arcs escarsers de maó. L’interior inclou una capella-oratori dedicada a Sant Antoni de Pàdua i diverses sales moblades amb peces destacables.

Adossada a la façana de llevant de l’edifici principal hi ha la masoveria, de planta rectangular i coberta a dues vessants. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, destacant la finestra central del pis amb la llinda gravada amb l’any 1672. La pallissa, també adossada a la masoveria, té un gran portal d’accés d’arc de mig punt, un sol nivell i una era davant seu construïda amb lloses de pedra rectangulars.

Història

La història documentada de Mas La Sala es remunta al 2 d’agost de 1227, quan el prior del monestir de Santa Maria de Ripoll va fer un establiment a precari a favor de Guillem Girona. El mas va ser un important centre agrícola i ramader, i al llarg dels segles va experimentar diverses ampliacions i reformes, especialment durant els segles XVII i XVIII. Durant la primera meitat del segle XIV, els hereus de Guillem Girona van ampliar les propietats del mas, que va passar a ser la casa que gestionava moltes de les possessions del monestir de Ripoll a Folgueroles.

Després de quedar deshabitat durant un període a causa de la pesta negra al segle XIV, el mas va ser repoblat i mencionat en diversos documents històrics. Al segle XVI, la família Sala va desenvolupar una política de compra de terres i aliances matrimonials que els va permetre ascendir socialment. Al segle XVIII, es van emparentar amb la família Bru, passant a anomenar-se Bru de Sala. Aquesta família formava part de la gran burgesia agrària de Catalunya, i al segle XIX el mas va continuar tenint un paper important a la regió, funcionant com a batllia de Folgueroles fins a mitjans de segle.

Patrimoni i Conservació

Mas La Sala és avui una masoveria i casa senyorial inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Manté una estructura característica de les masies senyorials de la comarca, amb elements arquitectònics de pedra treballada i tocs decoratius que reflecteixen la seva història i importància. La preservació d’aquest conjunt permet recordar i honorar les arrels agrícoles de Folgueroles i la seva rica història cultural.