A pocs metres de la Torre de Morgadès hi ha la font del Desmai,avui propietat del Patronat d'Estudis Ausonencs. Fou mossèn Cinto Verdaguer qui l'anomenà font del Desmai per la presència d'un exemplar d'aquest arbre, que el poeta vinculà a la poesia.

Era un lloc especial per a Verdaguer: més enllà del valor simbòlic, va presidir tota la seva infantesa, quan anava a ajudar el seu pare en les feines de pagès als camps de Palou pròxims a la font, i bona part de la seva joventut, mentre vivia a can Tona. Era un lloc habitual de les seves escapades per pensar, llegir i fer poesia. Verdaguer va identificar aquest lloc i el seu paisatge amb l'essènvia del seu amor per la terra nadiua, la història, la llengua i les tradicions.

Val a dir que a mitjan segle passat era un lloc idíl·lic amb una natura exuberant, tal com es pot veure en l'oli de Marian de Picó de 1870 (Museu Episcopal de Vic) i, per tant, no és d'estranyar que satisfés el sentiment romàntic de Verdaguer.

Aquest lloc fou l'escenari de les reunions que feien Verdaguer i els seus amics de l'Esbart de Vic, conegudes com les esbartades, per parlar i discutir sobre poesia,amb la qual cosa contribuïren en gran mesura a la renovació literària de la Renaixença. Aquest període constituirà la represa de la consciència de la identitat Catalana que, reforçada pel Romanticisme, serà clau en l'esclat de la rehabilitació global en els àmbits econòmics, històrics, jurídic, lingüístic, literari i polític.
Actualment, a la font del Desmai hi ha un monòlit que commemora el naixement de l'Esbart de Vic (1867). Erigit el juliol de 1917 per celebrar el cinquantenari. La pedra del monòlit fou encarregada a Joan Noguer, picapedrer de Folgueroles, un bloc d'uns quatre metres d'alçada d'una pedrera del mas la Sala anomenada la pedrera d'en Ton Campaner. De les feines de portar la pedra des de la Torre fins a la font i de col·locar el pedró se’n responsabilitzà el paleta Ylla (Viuda i Fills de Joan Ylla) de Vic. L’escultor Pere Puntí fou l’encarregat de gravar els escrits, els escuts i les garlandes. El pintor Ramon Torrents el daurà i l’acolorí. El pedró va capçat per unes garlandes de llorer que en baixar abriguen una arpa i la dedicatòria:

EN MEMÒRIA
DE L’ESBART
DE VICH
1867-1917

En el costat de llevant hi ha l’escut de Vic i en el de ponent, el de Catalunya. A la cara del darrere hi ha gravats els noms dels deu fundadors de l’Esbart:

JACINTO VERDAGUER
JAUME COLLELL
JOSEPH MASFERRER
MARIAN CAMPÁ
ANTONI D’ESPONA
FRANCESCH MASFERRER
MARTÍ GENÍS
JOSEPH SALARICH
PERE ANDREU
JOSEPH SERRA
Y CAMPDELACREU

Al peu del monòlit hi ha esculpit el segell del CEV i més avall les inicials HMP (hoc monumentum posuit).

El broc de la font es troba sota el nivell del terra, emmarcat dins una edificació tipus capella on s'arriba davallant uns quants esglaons. Ala part de llevant, a fresc de la font hi ha un aljub força profund, revestit de pedra i cobert amb dues lloses, que recull l'aigua. A un nivell determinat el dipòsit es buida i l'aigua surt pel broc de la font. L'aigua que surt pel broc, quan ho fa, i la que llisca per sota, s'escorre a ponent per una canalització soterrada fins al torrent de la Font Vella.
Fins al 1986 l’aigua de la font del Desmai no estava canalitzada per sota els camps i s’escorria a cel obert per un petit rec que alimentava una bassa que es trobava a pocs metres a ponent de la font. La bassa tenia, al cantó nord, unes pedres rentadores preparades per fer de safareig, les dones de la Torre hi anaven a rentar la roba.