Font aïllada situada dins de l’Àrea d’esplai de la font Trobada, a pocs metres de distància del torrent de Folgueroles. Està soterrada respecte al nivell de circulació del paratge, en un petit talús del terreny, i s’hi accedeix mitjançant unes escales dobles bastides amb lloses de pedra. La font està formada per tres grans lloses rectangulars de pedra, adossades al talús i disposades en vertical, creant una planta semicircular. Les lloses laterals fan de respatllers de dos bancs de pedra simples, bastits amb grans blocs de pedra desbastats. La llosa central està gravada amb la inscripció “LA FONT TROBADA / Rest. 1979” i decorada amb l’escut de Folgueroles repicat a la pedra. A la part inferior de la llosa hi ha el broc de ferro per on surt l'aigua, format per una vella boixa de roda de carro. L’aigua cau a l’interior d’un registre enreixat de ferro que la desguassa cap al torrent. Damunt del broc hi ha gravada la data 1931. Al costat del broc, i encastada en una de les lloses laterals, hi ha una aixeta de polsador que subministra aigua potable de la xarxa municipal. El paratge que envolta la font, destinat al lleure i l’esbarjo, disposa de taules de pícnic, bancs per seure i una zona d’aparcament. Aquest paratge gaudeix d’una important riquesa biològica, amb nombroses espècies d’arbres i arbusts majoritàriament de bosc de ribera. Entre d’altres espècimens hi ha el pollancre, el plàtan, el salze blanc, l’auró, l’avellaner i el roure, com a espècies arbòries, acompanyades pel gatell, l’arç blanc, el sanguinyol, el saüc, les violetes, el jonc boval, la sarriassa i la cua de cavall, entre d’altres.

Narració:

Sobre la font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers. En aquests versos per a l'aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font de l'amor trobat.
Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata.
Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l'anyell i la cabra. També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada. Un dia el poeta hi troba "una certa nina" que li ofereix un vas d'aigua de La Font Trobada. Amb l'aigua beu també l'amor i d'ençà d'aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel. I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n'és ella que em roba la calma. El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes. I acaba: Tot això tindràs , fontana, per paga d'haver-m'hi trobat l'amor que em faltava.