Masia aïllada i mig enrunada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats i situada dalt d’un petit turó ubicat damunt del camí ral. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que també hi ha obertures emmarcades amb maons i d’altres amb els emmarcaments arrebossats. Una de les finestres de la façana de llevant té la llinda gravada amb l’any 1730. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un volum de planta rectangular, organitzat en un sol nivell i cobert amb una àmplia terrassa al pis. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb maons. La façana de llevant també compta amb un altre volum adossat, tot i que organitzat en un nivell i amb obertures rectangulars. I adossat davant de la façana principal hi ha un altre volum de planta rectangular, amb teulada d’un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta un cobert a la planta baixa i un porxo al pis, sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra. Per la banda de llevant, aquests espais foren transformats en part de l’habitatge, amb finestres modernes i el parament arrebossat. Aquesta part de la construcció té un espai tancat davanter disposat a mode de barri. Està delimitat amb una tanca de pedra rematada amb una filada de teules i presenta un gran portal d’accés rectangular que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. A la banda de ponent es conserven unes escales de pedra que donen accés a la galeria superior, mentre que a la banda de llevant hi ha les restes d’un volum rectangular força enrunat. En general, tota la construcció està bastida amb pedra lligada amb abundant morter de calç, amb alguns paraments arrebossats.

A la banda sud-oest de la masia es situa la cabana, actualment reformada. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada amigdia. Compta amb un gran portal d’accés de mig punt bastit amb pedra desbastada disposada a sardinell. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.

La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com "Puigsech" i també "Mas d'en Guarau de Puigsech" (Morató et al., 2000: 95). A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “Lo Puig Sech dellà” i “Lo Puig Sech deçà”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Pere Puig Sech”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A mitjans del segle XIX, la masia apareix registrada com a “Alquería casa de Labranza” dins del Nomenclàtor de la província de Barcelona. Segons la documentació consultada, en un dels documents de construcció de l’ermita de Sant Jordi datat l’any 1476, apareix mencionat un personatge anomenat “Marc de Puigsec”.