El gorg de Llitons
Situat al torrent de les
Valls, que està format per l’aiguabarreig de les aigües que baixen de
Collsameda, Sant Llorenç del Munt i el sot Fosc, prop del gorg. Es
tracta d’un canó estret d’uns 20 metres de longitud i uns 5 metres
d’alçada, encaixonat dins dels conglomerats i gresos vermells de les
Guilleries que formen el torrent. La part inicial del gorg està situada
sota del pont de la Bruixa i està formada per dues petites bassetes
ovalades de recorregut sinuós. Un cop fora del pont, el gorg descendeix
ràpidament creant el canó allargat que el caracteritza. En el seu tram
final, el recorregut del gorg presenta més amplada, acabant en una
espècie de balma oberta al torrent. Es pot visitar el gorg mitjançant un
sender que discorre pel seu costat de tramuntana i s’inicia al costat
del pont de la Bruixa. El gorg està força amagat per l’abundant
vegetació que caracteritza la zona, en un lloc ombrívol i humit.
Verdaguer conta que els Nitons “negres i banyuts”
surten del gorg en dies de temporal i ataquen els vianants. Per bé
que els folguerolencs coneguem el lloc com gorg de Llitons, no hi
ha dubte que el gorg dels Nitons de la prosa verdagueriana
correspon amb tota exactitud al mateix indret. Podeu contemplar
encara “les roques de foc”, les bardisses, la fondària, l’estretor
del salt d’aigua, encara avui, com les veié Verdaguer en la
infantesa i com les descrigué en la joventut.
“Quan fórem dalt de la collada, acabava d’empassar-se’n (lo sol) entre núvols; i de la tempesta llunyana, davallant dels Pirineus, feia atansar més fosc i paorós lo vespre... Al sentir sos trons i brogit terribles, un d’ells ( dels llenyataires): - Afanyem-nos! – exclamà – Déu nos guard que la tempesta ens assolís en aqueixes fondalades del gorg dels Nitons. Una nit que jo m’ensopegava de passar-hi, sortiren aqueixos, tot negres i banyuts, i, pegant a fugir jo, em seguiren fins al mas del Collet amb bels tremolosos i feréstecs. Correm, da-li, correm! Lo pare, Déu lo perdó, també s’hi havia trobat una vegada...”
L’altra versió diu:
“Passades les primeres serres, trobem un gorg, anomenat dels Nitons, que fa feresa d’aguaitar des del camí, entra els arços i romegueres que l’amaguen. Lo torrent hi salta des de nostres peus entre dues espadades roques de foc que el reben encaixonant i se n’engolen cap a la fondària, que no és més que la d’un pou, i en la fosca s’hi veuen bellugar les escumes i la sorra. Jo no havia sentit a parlar del gorg dels Nitons, però bé massa que me’n parlà abans de gaire un vell llenyataire. Al sentir son so aspre que hi puja perdurablement – eixorda i fa tremolar el més fort -, exclamà un dels llenyataires....”
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Si tens una foto d'aquests llocs que t'encanta compartir, o bé una foto antiga que vulguis que
coneguem, o fins i tot una història que expliqui alguna anècdota interessant, no dubtis a
enviar-nos-ho a info@folgueroles.com. Estarem encantats de compartir-ho amb la resta de la
comunitat i fer que la nostra web sigui una plataforma participativa.
Esperem rebre les teves aportacions!
