Explotació geològica situada a la banda de llevant del jaciment ibèric del Casol de Puigcastellet, en una zona boscosa. Tant s’hi pot accedir des de la banda del Casol com des d’un corriol que neix a la banda de llevant del solell de l’Arumí, a l’encreuament dels camins que porten a can Barretina i a Sant Julià de Vilatorta passant per can Garbells. El corriol s’enfila vorejant el torrent de les Costes i conserva diversos trams empedrats, tot i que l’abundant vegetació que cobreix la zona i els xargalls provocats per l’aigua l’han malmès i reduït considerablement. Està bastit amb pedra de diverses mides sense desbastar, disposada de forma plana o bé en plec de llibre. 

Es tracta d’una pedrera de pedra blanca molt dura, molt apreciada com a material constructiu de qualitat. S’hi observen grans blocs de pedra i diversos talls al marge del talús. També es conserven algunes empremptes de les eines utilitzades per a l’extracció de la pedra i les restes d’un mur de pedra seca, bastit amb grans blocs de pedra rectangulars disposats en filades. Aquest mur està situat al capdamunt del corriol empedrat, a l’entrada de la pedrera.

La pedra d’aquesta pedrera fou utilitzada en diverses construccions, com per exemple a l’església de la Mercè de Vic (actualment coneguda com església de Sant Antoni M. Claret i construïda per la colla de picapedrers d’en Parés), a la façana de la seu central de la Caixa de Manlleu de Manlleu (anys 60 del segle XX) o en la restauració de la façana de l’església barroca de la Pietat de Vic (després de la guerra Civil espanyola).