Localització: 41.967702,2.412577 · Alt. 426m
El pantà de Sau s'hi accedeix per la carretera sortin de Folgueroles, el cual fa que sigui un lloc que es tingui que nombrar per parlar de llocs destacats de l'entorn de Folgueroles.
Abans del Pantà
La presència humana en aquesta zona es documenta des del Paleolític. Als jaciments arqueològics del Cingle Vermell de Sau, i concretament l’abric de Castell Sa Sala, s’han trobat restes de poblaments humans de fa uns 20.000 anys. Eren caçadors (de cavalls salvatges, cérvols, braus,…) i recol·lectors: ells eren els primers herbolaris de Sau!
A partir del segle X, la vall de Sau es caracteritzava per un poblament disseminat, amb cinc nuclis de població al voltant de les parròquies de Santa Maria, Sant Romà, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, i un bon nombre de masos dispersos pel territori. El nucli més important de població es va formar al voltant de l’església de Sant Romà de Sau, que a mitjan segle XX tenia gairebé tres-cents habitants. Aquests vivien bàsicament de l’agricultura (conreus de blat i ordi), la ramaderia (ovelles, cabres i vaques) i l’explotació forestal (llenya i carbó vegetal). La construcció del pantà va comportar l’expropiació de finques i la conseqüent desaparició del poble sota les aigües.
La construcció de la presa
La presa de Sau es va inaugurar l’any 1963. El primer projecte datava de la segona República (1931), però les obres no s’iniciaren fins a principis de la dècada de 1940 i s’allargaren durant més de vint anys. Durant aquest període, la població de Sant Romà es va triplicar, ja que la construcció de la presa també significà l’arribada de nous habitants, la majoria provinents del sud d’Espanya i que s’ubicaven al nou poble. El nou Sant Romà, situat a sobre de la presa, disposava d’una colònia de cases per als treballadors, xalets per als enginyers, cementiri, església, escola i una caserna de la Guàrdia Civil. Finalment, el 13 d’agost de 1963 el pantà es va començar a omplir. El paisatge i la vida dels veïns de Sau havia canviat definitivament. Actualment el municipi té 330 habitants, amb Vilanova de Sau com a nucli principal.
Sau: aigua i energia
L’embassament de Sau va ser construït per regular les avingudes del riu Ter i emmagatzemar-ne l’aigua. La finalitat d’aquesta obra era doble: l’abastament d’aigua potable, i la producció d’energia hidroelèctrica. L’any 1958 es va aprovar la derivació de 8m3/seg del riu Ter per l’abastament de Barcelona i la seva àrea d’influència. Les obres de conducció de l’aigua cap a l’àrea metropolitana s’iniciaren l’any 1960 i s’allargaren durant tres anys. Per la seva banda, l’energia hidroelèctrica es va començar a produir la tardor de l’any 1963. La central té dues turbines Francis d’eix vertical de 39.000 cv de potència cadascuna.
Un nou ecosistema “natural”
Els aprofitaments hidràulics comporten notables modificacions en l’aspecte geogràfic, i el cas del Ter n’és un bon exemple. La construcció de l’embassament de Sau (1942-1966), però també del Pasteral (1962) i Susqueda (1968), suposà la transformació més important d’aquest paisatge. Ambientalment les conseqüències han estat múltiples, amb les rescloses com a grans barreres que impedeixen les migracions de peixos i problemes de contaminació greus, sobretot durant la dècada de 1980. L’any 1989 va haver-hi una mortaldat massiva de peixos, però a partir d’aquest instant, coincidint amb la inauguració de la depuradora de Vic (1991), la recuperació de la qualitat de l’embassament ha estat considerable. Aquest fet ha facilitat una major presència de determinats ocells piscívors, com el blauet i el corb marí, i fins i tot la proliferació d’una espècie d’esponja d’aigua dolça. Pel que fa als peixos, predominen l’ablet, el silur i molt especialment la carpa. En total, 15 espècies diferents, 11 de les quals introduïdes.
El nous usos presents del pantà i el seu futur
La creació del pantà de Sau no va significar únicament la transformació paisatgística de la vall. També ha comportat un canvi de les activitats econòmiques. El pantà s’ha convertit en un atractiu turístic que porta a la vall milers de visitants cada any, que aprofiten també per gaudir dels valors naturals de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Així, allí on s’havien cultivat les terres, avui s’hi practiquen activitats nàutiques com la vela, el rem o l’esquí. De tant en tant, l’any 1979, per primera vegada, l’antic poble de Sant Romà emergeix entre les aigües per comprovar com les activitats econòmiques tradicionals han donat pas a unes de noves.
Redecció i fotografíes extretes de la web pantadesau.cat