Masia aïllada i mig enrunada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Compta amb un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. Damunt seu destaca una gran finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, decorada amb una motllura apuntada. La resta d’obertures són rectangulars, algunes bastides amb maons i d’altres amb l’emmarcament arrebossat. El vestíbul interior està cobert amb un sostre embigat i pavimentat amb lloses de pedra rectangulars, amb una escala de pedra al fons. Adossat a l’extrem sud-oest de la façana principal hi ha les restes d’un cos de planta rectangular bastit amb maons, que inclou un petit safareig exterior. A la banda nord-oest hi ha les restes d’un petit volum auxiliar bastit amb pedra i completament enrunat. Adossat a la façana nord-oest hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant, distribuït en dos nivells i amb obertures rectangulars. Destaquen dues finestres emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i protegides amb reixes de ferro. Una d’elles té la llinda gravada amb l’any 1793. A la cantonada nord-oest d’aquest volum hi ha un altre cos adossat força enrunat. El darrer volum que integra la construcció està adossat a la façana nord-est del volum principal, tot i que està completament enrunat. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, maons i parets de tàpia. El volum principal presenta els paraments arrebossats, en molt mal estat de conservació.

A la banda de ponent de la masia hi ha un volum de planta rectangular i coberta de dues vessants, destinat a les tasques agrícoles.

La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com "Palou" (Morató et al., 2000: 95). Degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 el mas estava abandonat (Morató et al., 2000: 96). A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “Lo Palou”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància que “Bertomeu Ros sta al Mas Palou”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A principis del segle XX, l’edifici era una de les masoveries que formaven part de les propietats del mas de la Calveria de Calldetenes. L’any 1925 arribaren els darrers masovers que l’habitaren, procedents de Santa Eugènia de Berga. Donaven un terç de la collita i dels guanys generats amb el bestiar al mas de la Calveria cada any per Tots Sants. Els masovers de Palou havien d’anar a buscar l’aigua al pou de Puigseslloses amb càntirs, donat que l’edifici no tenia aquest tipus de suministrament. La construcció ha sofert diverses ampliacions i reformes al llarg del temps, tal i com es pot veure per les diverses tipologies constructives presents a l’edifici.