Edifici entremitgeres de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb un gran espai posterior destinat, en origen, a les tasques agrícoles. El volum principal, orientat a la plaça, consta de dos cossos adossats: el de llevant presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, mentre el volum de ponent compta amb un terrat davanter i un altell posterior. L’edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal exceptuar la finestra de ponent del pis superior, que és d’arc rebaixat i està bastida amb maons.

La planta baixa presenta dos grans portals d’accés i una finestra simple. Al primer pis s’obren dues finestres simples amb els ampits motllurats, situades als extrems del parament. La de llevant té la llinda decorada amb una motllura d’estil conopial i una roseta central. Al centre del parament hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple, amb la llosana reformada i la barana de ferro treballada. La part destacable d’aquesta obertura és la llinda, gravada amb una motllura rectilínia disposada a mode de guardapols i l’any 1686. La llinda està decorada amb un medalló central ornamentat, que compta amb l’anagrama del nom de Maria coronat per una creu llatina. La segona planta compta amb una finestra balconera central, amb la mateixa barana que la del balcó del primer pis, i una finestra simple situada a ponent, que repeteix la mateixa decoració conopial que la finestra del pis.

El volum de llevant està rematat amb un ràfec de maons sostingut amb una barbacana de fusta, mentre que el de ponent presenta una cornisa rectilínia múltiple bastida amb maons, damunt la que s’assenta la barana que delimita el terrat. La construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada de manera regular.

Des de l’any 1580 i fins a l’actualitat, l’edifici està relacionat amb la família Torrents. Hi ha constància documental del matrimoni format per Banach Torrents i Àngela Puigsech l’any 1651. En aquesta antiga casa pairal es desenvolupaven tasques agrícoles i, entre finals del segle XIX i principis del XX, també hi havia una petita taverna freqüentada pels homes del poble. Per aquest motiu, i també per que la casa veïna era de la mateixa família Torrents, se la va començar a anomenar can Torrents del Vi.