Localització: 42.001435,2.340880 · Alt. 486m
El monestir està situat en una península envoltada pel riu Ter que en aquest lloc és embassat per la presa de Sau. L'església i el monestir freguen a llevant i a ponent amb les parets rocoses del cingle, que baixa fins al nivell de les aigües.
A finals del segle X aquest territori estava sota el domini dels vescomtes d'Osona. El 1005, la comtessa Ermetruit, que el 980 havia quedat vídua del comte Guadall II, va prendre la decisió de fundar un monestir en la capella del castell de Casserres (Castell de les Serres), dedicada a Sant Pere. En aquest acte hi va participar el comte Ramon Borrell de Barcelona que va afegir a la fundació altres terres per a proveir i assegurar la nova casa monàstica. Noves aportacions s'anirien sumant amb posterioritat a la dotació inicial.
Com molts altres llocs de devoció popular, Casserres també té un episodi llegendari, el de l’Infant Sant, que explica el seu origen. D’aquest episodi, tot i fer referència als inicis de l’establiment monàstic, no es troba cap esment fins a mitjan del segle XVI i ens explica que tres dies després del naixement d’un infant, aquest va parlar, va profetitzar que moriria molt aviat i va indicar que el seu cos fos posat sobre un cavall i que allà on anés i s’aturés s’havia d’aixecar un monestir i dedicar-lo a Sant Pere. Altres versions identifiquen aquest nadó com a un membre de la família vescomtal. El cos de l’Infant Sant va ser objecte de molta devoció al monestir durant anys, tot i l’oposició de les autoritats eclesiàstiques. Darrerament, el 1966, la “relíquia” fou robada, recuperant-la el 1988.
Tot i el document del 1005 on la vescomtessa va crear el monestir de Sant Pere, no és fins l’any 1010 que es troba esmentat un primer abat de la casa: Eicfred. En els anys següents l’abadia esdevingué un lloc de certa importància, tal com ho demostra la documentació existent, que en fa referència. De la mateixa manera el lloc fou beneficiari de deixes i altres donacions, especialment de la vescomtessa Engúncia, nora de la fundadora. Quan es va fundar el monestir, la preexistent església dedicada a Sant Pere es trobava en mal estat de conservació i la casa vescomtal va començar la construcció d’un nou edifici, obra que es va allargar en el temps i que es devia consagrar el 1053.
El vescomtat d’Osona, que llavors ja era conegut com Cardona i havia traslladat la seva seu a aquest darrer lloc, va ser receptiu a la reforma cluniacenca i l’any 1079 Ramon Folc I de Cardona va fer donació de Casserres al monestir de Cluny (Saona i Loira). Aquesta abadia de la Borgonya va aplegar un important conjunt de possessions al voltant de Sant Pere de Casserres, béns que s’estenien en un ampli espai geogràfic. Entre aquestes possessions caldria esmentar especialment els priorats de Sant Pere de Clarà (Maresme, 1080) i Sant Ponç de Corbera (Baix Llobregat, 1096?), a més de diverses esglésies. Una d’elles, Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental) fou cedida el 1148 a Casserres i hom intentà establir-hi un priorat, fet que possiblement mai es va arribar a produir.
Tenia llavors un prior, deu o dotze monjos, quatre o cinc sacerdots beneficiats i diversos servents i donats. El protegien i s'hi feien enterrar moltes cases nobles de la contrada, com els Savassona, els Tavertet, els castlans de Cabrera... Durant el segle XIV començà la seva decadència: les dificultats econòmiques, la pesta negra i l’establiment d’un règim comendatari (1376), va deixar molt tocada la casa tant en el vessant econòmic com en el estat físic dels edificis. Ja al segle XV va patir els efectes de la situació política del país, a més dels derivats de diversos terratrèmols entre els anys 1425 i 1448. El priorat de Casserres es mantingué durant el segle XVI, bé que molt possiblement ja no tenia comunitat.
A causa de la pèssima situació de l’establiment, el 1573 els jesuïtes de Betlem de Barcelona es van fer càrrec del monestir i de les seves possessions, propietat que mantingueren fins el 1767, quan va passar a la corona i fou venut a particulars (1773). Durant el segle XX es va valorar la importància històrica del lloc i diverses iniciatives van conduir a la seva protecció, pas a propietat pública i restauració.
Informació extreta de monestirs.cat